. POESIA

. NARRATIVA

. LITERATURA INFANTIL

. PSICOLOGIA

. COMPILACIONS

. MÚSICA

Hom diu adesiara que la poesia té un caràcter minoritari entre el gran públic. Tal volta sigui així, però convindreu amb mi que l’ésser humà necessita la poesia, per bé que, de vegades, no en sigui del tot conscient. Potser, com dèiem, el gran públic s’acosti esporuguit a la lectura poètica. Amb l’obra de Maria Victòria Secall, emperò, haurà trobat una porta amable i benvolent per on entrar-hi a poc a poc i, un cop al bell mig, assaborir-ne tot l’encant.

Margarita Nájera Aranzábal
Batlessa de Calvià
De la presentació de l’obra

Heliografia és un poemari d’amor que ens parla dels moments diversos de l’atracció, el goig, l’absència i el desamor, transitant per la metàfora dels astres. Dividit en tres parts i un epíleg. I.- Nou poemes d’amor en temps sinòdic, són poemes del temps d’espera, de l’ànsia i del desig de retrobament. II.- Nou poemes d’amor al periheli són poemes de l’apoteosi de l’encontre i fusió dels amants . III.- Nou poemes d’amor en temps d’afeli són poemes de dol per la pèrdua, de dubtes, de desassossec . L’epíleg és un desig de llum absoluta sense condicions.

... "respectant l'essència dels textos d'Alexandre Ballester i alhora amarada de les voluptuositats dels quadres de Marquet Pasqual, M. Victòria Secall intenta obrir els ulls a qui mira, a qui llegeix, i eixamplar-li la mirada , arribar-li al cor i guiar-li les venes cap a una mar que crida horitzons per a ofegar el tirà que tots duem a dintre, ens diu Alexandre Ballester a "Fins el darrer mot", i aconseguir onades de felicitat, de llibertat, com ens desitja M. Victòria Secall al seu poema "Cançó de Mònica": Que volem orenetes/ a la teulada de la vila/ i poder cantar sempre : La por és morta. Visca la vida!" 

Antònia Vicens del catàleg de l'exposició
Editat pel Consell de Mallorca

Els trenta poemes que formen part d'aquest llibre conviden, precisament, a dibuixar els perfils de l'esborrada figura amb l'embranzida d'una mirada nova: "Un paisatge de dones (...) per veure-hi clar".

Gramòfon de runes és un poemari regenerador i recuperador, una obra en què s'estableix una metodologia sobre una manera de mirar i comprendre el món capaç d'alliberar-nos. Des de sempre, la poesia ha tingut la capacitat d'alliberar-nos de determinades subjeccions de la cultura i del pensament. El viatge que aquest llibre ens proposa pretén desprendre's d'una subjecció arrelada i, malauradament, multisecular. Els poemes de Maria Victòria Secall ens endinsen en una travesia cap a una mirada nítida, un coneixement genuí que cerca fer audible el cant silenciat de la dona.

Elisenda Farré
Del pròleg de l'obra

"La mort de qualsevol és la mort sencera. La mort continua eternizant-se sota la llosa de granit"

Marguerite Duras

"Saps com n'és de violenta la veritat. Coneixes la supèrbia de dir-la. Ets conscient de la ira que desferma"

Maria do Cebreiro

(Del preàmbul de l'obra)

L'exposició "Dones de la Mediterrània" és fruit d'una intensa col·laboració entre Marquet Pasqual i Maria Victòria Secall, dues persones creatives que han treballat per la llibertat, la justícia i la igualtat. L'expressió pictòrica i la paraula s'han conjuminat sovint en els seus projectes...

... "Dones de la Mediterrània" dona veu a les dones de la nostra civilització que han passat desapercebudes per la història: dones que sovint han viscut velades per una opacitat que les ha fetes gairebé invisibles.

(Elisenda Farré del pròleg del catàleg de l'exposició)

L’any 2011 la Serra de Tramuntana va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco en la categoria de Paisatge Cultural. Es tracta d’un reconeixement  a una part del nostre territori. Cultura, patrimoni, natura i tants elements que han fet d’aquesta zona un lloc d’àmplia riquesa que ha atret locals i visitants, Ara ens trobam davant d’una mostra conjunta de l’artista Marquet Pasqual i la poetessa Maria Victòria Secall. Una obra que a través de la imatge i de la paraula lloen aquest paisatge especial i màgic que és la Serra de Tramuntana.

Virgilio Moreno Serra
Batle d’Inca

(Del pròleg del catàleg de l'exposició)

... el conte “La nedadora” de Maria Victòria Secall, ens porta a un món  farcit d’insinuacions, de tendresa, d’amor anhelat  i somniat massa temps, amb un tràgic paral·lelisme amb la “Sirena de Copenhaguen" a qui van tallar el cap. És la història d’un desencís, d’un amor viscut  amb passió forassenyada, però que la protagonista no accepta  viure’l en el record.

Damià Pons i Pons
Conseller d’Educació i Cultura 
Govern de les Illes Balears
Del Pròleg a l’obra

“L’estel de foc” és el títol del llibre que, amb suau gracilitat i a l’hora generosa de sentiments, ha escrit Maria Victòria Secall. I és una narració que, per moments, m’ha fet retornar als anys de la meva infantesa.

Cert és que sempre m’han agradat les estrelles, i les he exalçat i estimat amb aquella profunda i amorosa admiració d’infant, senzilla i clara, com l’aigua nítida de la recòndita font que raja de la mateixa limpidesa de les roques.
....

I és bo, fins i tot per als majors, fer-se a la idea de que qualsevol estrella de qualsevol indret del firmament pot introduir-se en la vida de qualsevol comunitat, en l’evolució ininterrompuda de qualsevol poble, en les arrels de qualsevol raça “dretura i forta”, i en la volguda pau de qualsevol llar senzilla i generosa, per resoldre els problemes  i patiments d’aquells que s’hagin pogut sentir exiliats de l’amor, esclaus de l’odi i la guerra, afamagats de coneixements i de saviesa, o ferits pel martiri de mai no trobar la venturança ni la tranquil·litat ni el camí de la germanor.

Pensem que, en últim terme, allò millor que hi ha és tenir bona estrella.

Miquel Bota Totxo
Del Pòrtic a l’obra
Pollença 1983

Procesos de pensamiento en el hombre y la máquina: Analogías, diferencias y posibilidades
Mayurqa
Facultat de Filosofia y Letras
Universitat de les Illes Balears

La psicologia ha sabido mantenerse en un campo que cabalga entre lo especulativo y lo descriptivo (Asociacionismo, Psicología de la Forma, Escuela de Wurzburg, Teoría del Tanteo) y cuyas aportaciones más interesantes han sido la Teoría Operatoria de Piaget y los trabajos de Vygotsky y seguidores, que dieron un papel protagonista al lenguaje, como instrumento fundamental del pensamiento.
El acercamiento más acertado sería intentar un anàlisis del pensamiento como una forma de actividad, buscando a su vez relación con el cerebro.

De la introducció
Per l’autora

La comunicación no empieza con el lenguaje oral, sino que se da, de manera inintencionada, desde el primer día de vida, e inicia su intencionalidad durante los primeros meses, sirviéndose, a lo largo de su evolución, tanto de significantes motrices como verbales, hasta llegar a la utilización preferente de estos últimos, en el seno de frases en las que los significantes motrices siguen teniendo su función, aunque secundaria, bien como estructuras testigos, bien como vehículos de comunicación propios paralelos o complementarios.

De la introducció
Per l’autora

El estudio que presento se basa en la observación longitudinal de un caso individual desde el momento del nacimiento hasta los dos años.
Me he propuesto hacer un trabajo de este tipo porque creo que la naturaleza del fenómeno que se desea comprender –a saber, la génesis y desarrollo del lenguaje- es lo suficientemente compleja como para dedicarle un anàlisis cualitativo detallado. Especialmente como una primera forma de acercamiento a partir de la cual puedan diseñarse con claridad posteriores estudios comparativos y sirva de orientación bàsica acerca de lo que hayan de contabilizar o comprobar.

De la presentación y metodologia
Per l’autora

La parla de l’infant (En coautoria amb Francesca Crespí)
Material d’anàlisi de la maduresa fonològica i prova d’exploració per a infants de 3 a7 anys
ICE- Universitat de les Illes Balears

Prensa Uiversitaria – Palma 1987

Dues psicòlogues, Maria Victòria Secall i Francesca Crespí, aprofitant la seva llarga experiència professional i el seu treball en la pràctica clínica al seu gabinet, han realitzat un acurat estudi sobre les estratègies de producció fonològica i fonètica de la parla d’una mostra d’infants catalanoparlants  de Mallorca. I han posat rigor metodològic i sensibilitat envers el tema.

Ramon Bassa
Del Pòrtic de l’obra
Fonologia, didàctica de la llengua i aplicacions terapèutiques
Mallorca 1987

La Capsa dels sons (En coautoria amb Francesca Crespí)
Material de suport per a l’aprenentatge de la parla de l’infant

Prensa Universitaria – Palma 1988

El material de la “Capsa dels sons” està recolzat per l’experiència de les dues autores, de més de deu anys com a rehabilitadores del llenguatge i ve a completar com a eina pràctica, la investigació “La parla de l’infant” –material d’anàlisi de la maduresa fonològica i prova d’exploració per a infants de 3 a 7 anys.

De la introducció
Per les autores

La poesia té a veure principalment amb l’expressió de sentiments i emocions, i els sentiments i les emocions són específiques, mentre que el pensament és general. És més fàcil pensar en una llengua estrangera que sentir-hi. Per tant, no hi ha cap art més obstinadament nacional que la poesia. A un poble se li pot prendre la llengua, es pot suprimir i es pot obligar a les escoles a ensenyar-ne una altra; però si no ensenyes aquell poble a sentir en una llengua nova, no has fet desaparèixer la vella. Reapareixerà en la poesia, que és el vehicle dels sentiments.

Maria Muntaner i Miquel Socias

De la presentació de l’obra

No tots els blocs són literaris, però hi ha blocaires que escriuen força bé. A la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present. Literatura 2.0. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a Internet. La catosfera literària.

Aquesta és la primera antologia catalana de textos escrits als blocs. 100 blocaires d’arreu dels Països Catalans demostren que, gràcies a Internet, la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.

Una acurada selecció de poetes i de públic celebrà dissabte la Festa de la paraula, l’acte central del Festival de poesia de Lloseta. La Festa de la paraula no és més que un recital poètic, però tant la forma –la posada en escena i la presentació- com el fons –l’elecció dels autors i dels textos-, encertadament treballats els distingeixen de la resta d’esdeveniments d’aquests tipus.

El repertori de poetes el formaven els mallorquins Biel Florit, Jaume Mesquida, Maria Victòria Secall i Jaume C. Pons; l'eivissenc Bartomeu Ribas; els principatins Mireia Calafell, Jordi Llavina, Vinyet Panyella, Francesc Parcerisas i Lluís Solà; i el valencià Alfons Navarret.

A. Pol - Diari de Balears
15 de juny de 2009

Amb aquesta exposició donam veu a les víctimes mitjançant l’impacte visual que ens aporta la pintura acompanyada de textos escrits: les víctimes hi són presents i ens parlen, i nosaltres les miram i escoltam, cream amb l’art la complicitat i l’empatia necessàries per rompre per sempre els murs de silenci.

...Gràcies als amics pintors i escriptors pel seu treball, a la revista Sa Plaça pel seu suport i a les entitats que han col·laborat en aquesta iniciativa ciutadana i independent. És un honor i un orgull per a l'Associació Memòria de Mallorca organitzar i presentar aquesta exposició que, amb l'art com instrument, manté la la memòria viva i ret homenatge a les víctimes de la repressió feixista.

Maria Antònia Oliver Paris - Presidenta de l'Associació Memòria de Malllorca (del catàleg de l'exposició)

El XV Festival de Poesia de la Mediterrània consolida un Festival de referència que no té aturada, sempre en constant superació, tant per la selecció de poetes, com per l’espai del Teatre Principal, l’acurada edició i tasca de traducció i la direcció de Biel Mesquida Amengual que any rere any fa realitat una de les fites més importants i esperades de Mallorca a l’àmbit de la Poesia. Una vertadera simfonia de veus i llengües recollida a una antologia que fa història. En aquesta edició hi van intervenir: Basem Al-Nabriss de Palestina, Felipe Benítez Reyes, de Cadis, Rosa Alice Branco, de Porto, Maria do Cebreiro, de Santiago de Compostela, Pau Faner, de Menorca, Andreu Gomila, de Mallorca, Anna Gual, de Catalunya, Jordi Llavina, de Catalunya, Letícia Luna, de Mèxic, Marco Pogacar , de Croàcia, Maria Victòria Secall, de Mallorca, Kirmen Uribe, del País Basc, i Pau Vadell de Mallorca.

Més d’un centenar de poetes escriuen per trencar el silenci que envolta l’autisme. Un poemari únic, emotiu i compromès, que conté poemes inèdits d’autors reconeguts, coordinats pels escriptors Marta Pérez i Sierra, Eduard Miró i Saladrigas, Miquel Àngel Lladó Ribas i Víctor Panicello.

El que reforça una cultura, la fa forta i la fa present al món és el cultiu de la seva llengua i les seves expressions artístiques, i donar-la a conèixer és bàsic per ser coneguts com a poble i en virtut d'aquest coneixement ésser estimats.

...Crec que aquest és el sincer objectiu d’aquesta edició que reuneix en un volum un tast de l’obra dels conradors i defensors de la llengua catalana, en forma de poesia, a Mallorca. Un objectiu que ens ha de permetre deixar de ser perifèrics i deixar d’estar aïllats, de mostrar al món la vitalitat i capacitat creativa d’una llengua viva i plena. I, si la proposta d’aquesta edició sorgeix d’una perifèria arrelada a Menorca, significa que el camí ha començat, que els marges desperten i que la consciència de la possibilitat d’un resultat reeixit és present.

(Antoni Gomila del pròleg de l'obra)

… Podem definir “Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca” com una aposta decidida per mostrar el mosaic viu i actual de la poesia amb veu de dona que es produeix a Mallorca. La reivindicació territorial és especialment important en un moment de clar ofec polític a la cultura, però a més “Amb accent a la neutra” té el valor de ser la primera antologia focalitzada de dones poetes mallorquines. Fet que ens parla d’un veritable esclat de la poesia escrita per dones a Mallorca, fins al punt que ha sorprés a les mateixes antòlogues Aina Riera i Maria Antònia Massanet.

(Lluïsa Julià del pròleg de l’obra)

El PoésArt 2017 ha arribat a la cinquena edició i això, en si mateix, representa ja un petit miracle que s’ha de celebrar ... un festival que va néixer en plena crisi econòmica, dedicat a la poesia, un gènere minoritari, i que te lloc a un poble de poc més de 6.000 habitants  és un veritable exercici de risc. En aquests cinc anys han passat per Artà una cinquantena de poetes. Volem recordar tot el viscut amb una selecció de poetes de les primeres edicions. Són Tomàs Arias, Odile Arqué,Tonina Canyelles, Hilari de Cara, Laia Martínez, Pere Joan Martorell, Lucia Pietrelli, Joan Perelló, Carles Rebassa, Eduard Sanahuja, Maria Victòria Secall, Pau Vadell i els autors artanencs  Miquel Mestre, Carme Sánchez i Antònia Tur. Cadascun ha aportat tres poemes al llibre, un d’ells escrit especialment per  l’ocasió dedicat al PoésArt i al poble d’Artà.

Estimat lector, lectora. Tens a les mans un recull de poemes del millor  que tenim a l’escuderia de poetes a Editorial Neopàtria. Un recull que t’obri la porta al treball sincer i cabdal dels escriptors compromesos amb la cultura des d’una lírica personal i transferible. Un recull de la, més que interessant, poesia viva que es fa, ara, al nostre país. 

( De la contraportada de l’obra )

Publicació que recull, a nivell de mostra, un poema significatiu de cada un dels poetes que han participat en el recital de la Fundació Miró de Mallorca el dia 23 de juny de 2019,Els poetes editats han estat. Joana Abrines, Miquel Àngel Adrover, Maria Antònia Bauçà, Laia Martinez, Biel Mesqu¡da, Antònia Montroig, Pep Joan Noguerol, Emili Sànchez Rubio i Maria Victòria Secall.

Té el lector a les mans, un llibre d’acurada factura. Trenta-sis autors/res de l’escuderia Neopàtria fan del relat curt una aventura dialèctica que genera emocions i obri les portes a la satisfacció lectora amb destresa. Com en un parc d’atraccions cada conte esdevé una fita que atrapa i atorga la genialitat de cada autor o autora que ha construït històries delitoses 

( De la contraportada de l’obra )

El número 22 dels quaderns de poesia Xibau conté tots els poemes de la XVI edició d’Illanvers segons l’ordre d’intervenció dels poetes al recital, així com la reproducció de set belles i delicades pintures de l’artista Ana Llorens – una de les quals constitueix la imatge de la coberta -, autora de la creació de l’obra en directe durant el festival. La confluència de les arts que representa aquest esperat esdeveniment de l’estiu menorquí ha comptat amb la música totalment integrada amb el contingut poètic, de Guiem Soldevila i Pau Cardona ...

(De la contraportada de l’obra)

.

En veure aquest llibre ens poden assaltar dues preguntes: és un llibre de poesia o de feminisme? La resposta és que és totes dues coses i tant pot ser vist com un manual feminista on s’il·lustra la TEORIA AMB EXEMPLES DE LA POESIA CATALANA o com una antologia sobre poesia feminista. Aquesta antologia no és, però, una tria de poetes sinò una tria de poemes que al llarg de més de cent cinquanta anys i des de veus molt diverses han anat fent paleses  les vivències i les contradiccions de les dones creadores. I té voluntat de ser una porta per descobrir o endinsar-nos en diferents temes feministes, amb les introduccions de cada apartat, la tria de poemes i les bibliografies que els acompanyen.

(De la contraportada de l’obra)

.

Els vents de la paraula, de Valentí Mendoza

Un bell somni que ens agermana i escampa llavor de llengua i mediterrània

El cantant i compositor Valentí Mendoza va tenir un bell somni : Unir poesia diversa de les nostres illes, amants de la llengua i de la terra, de la música i de la paraula, en un encontre festiu, i no per això menys compromès amb la vida i les arrels del nostre poble. En aquest somni el va acompanyar el seu amic coral Carles Grimalt. L'atzar, l'amistat, el caliu dels dies i el coratge d'en Jaume Caldentey, amic de tots i dinamitzador dels encontres, van fer la resta, és a dir aplegar un grapat de poetes, aconseguir un parell de poemes de cadascun i esperar que els mots engrescaran la musa d'en Valentí fins a fer sorgir aquest magnífic treball conjunt que és el disc d'acurada presentació : Els vents de la paraula. 
Dotze poetes i poetesses de Mallorca, Menorca i Eivissa, finalment, han estat musicats per en Valentí Mendoza. Les seves poesies s'han transformat en esplèndides cançons, basades en aquests poemes. Alhora cada cançó ha estat il·lustrada pel pintor felanitxer Biel Mestre Oliver, en un treball, en aquarel·la, exquisit. Són per ordre d'aparició al disc:

Ariadna, basat en un poema de na Maria Victòria Secall
Ensuma el vent, basat en un poema de Biel Florit
Terra, basat en un poema de Lluís Maicas
Carnaval, basat en un poema de Pere Joan Martorell
Només a mi, basat en un poema de Clara Elorduy
A un arbre, basat en un poema de Jaume Caldentey
L'origen, basat en un poema d'Antoni Xumet
El mot, basat en un poema de Fanny Tur
Novembre 1916, basat en un poema d'Antoni Rodríguez
Antull de tu, basat en un poema de Miquel Àngel Lladó
L'àngel retardat, basat en un poema de Bartomeu Fiol
Semblances, basat en un poema de Jaume Mesquida